Vés al contingut

Catedral de Porto

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Catedral de Porto
Imatge de l'entrada
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Vista aèria
Imatge
EpònimAssumpció de Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatedral i patrimoni cultural Modifica el valor a Wikidata
Construcció1110 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia1333 Capella funerària
Segles XIV-XV Construcció claustre
1736 S'afegeix un nàrtex barroc
1772 Nou portal barroc
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura gòtica
arquitectura manierista
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
PlantaTres naus esglaonades de cinc trams i transsepte sortint[1]
ClaustreGòtic amb arcs trencats  (Segles XIV-XV)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCedofeita, Santo Ildefonso, Sé, Miragaia, São Nicolau e Vitória (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCentre històric de Porto
Map
 41° 08′ 34″ N, 8° 36′ 40″ O / 41.142818°N,8.611203°O / 41.142818; -8.611203
Format perCasa do Cabido da Sé do Porto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1996 (20a Sessió)
Monument nacional de Portugal
Identificador70397
Activitat
Diòcesibisbat de Porto Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdiocese-porto.pt… Modifica el valor a Wikidata

La catedral de Porto (en portuguès Sé do Porto) és la seu episcopal de la diòcesi de Porto, a Portugal. Està situada al cor del centre històric de la ciutat i és un dels seus monuments principals i més antics.

Història

[modifica]

L'inici de la seva construcció data de la primera meitat del segle xii, i es va prolongar fins a principis del segle xiii. Aquest primer edifici, d'estil romànic, va sofrir moltes alteracions al llarg dels segles. De l'època romànica daten el caràcter general de la façana amb les torres i el bella rosassa, a més del cos de l'església de tres naus cobert amb volta de canó. La volta de la nau cèntrica està sostinguda per arcbotants, sent la catedral de Porto un dels primers edificis portuguesos en els quals es va utilitzar aquest element arquitectònic.

Claustre amb decoració de rajoles

En l'època gòtica es va construir la capella funerària de João Gordo (al voltant del 1333), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i col·laborador de Dionís I de Portugal. També d'aquesta època és el claustre (segles xiv-XV), construït en el regnat de Joan I de Portugal. Aquest rei es va casar amb Felipa de Lancaster a la catedral de Porto l'any 1387.

L'exterior de la catedral va ser molt modificat en l'època barroca. A prop del 1772 es va construir un nou portal en substitució del romànic original. Les balustrades i cúpules de les torres també són barroques. A prop del 1736, l'arquitecte italià Niccolò Nasoni va afegir un bell nàrtex barroc a la façana lateral. A l'esquerra de l'absis es troba un magnífic altar de plata, construït la segona meitat del segle xvii per diversos artistes portuguesos, fou salvat de les tropes franceses el 1809 per mitjà d'una paret de guix construïda precipitadament. El segle xvii l'altar major original romànic (que estava dotat d'un deambulatori) va ser substituït per un de més gran en estil barroc. L'altar major, construït entre 1727 i 1729, és una important obra del barroc joaní, projectat per Santos Pacheco i esculpit per Miguel Francisco da Silva. Les pintures murals de la capella major són de Nasoni.

El transsepte sud dona accés als claustres del segle xiv i a la capella de Sant Vicenç. Una graciosa escala del segle xviii de Nasoni condueix als pisos superiors, on els plafons de rajoles exhibeixen la vida de la Verge i les metamorfosi d'Ovidi.

La Catedral integra tres bells orgues. Un d'ells, en el cor-alt, marca a Portugal un període que dona inici al desenvolupament organístic. Es tracta d'un orgue del constructor Jann, el mateix constructor de l'orgue de l'església de Lapa (Porto), ambdós promoguts per l'esforç i iniciativa de Ferreira dos Santos.

Referències

[modifica]
  1. «Sé do Porto» (en portuguès). Sistema de Informaçao para o Património Arquitectónico (SIPA).